dimarts, 24 de desembre del 2013

Breu repàs dels 10 anys de rugbi femení a Girona, el projecte de la Coral Vila.



Aquest passat diumenge dia 22, abans d'acomiadar l'any 2013 en les festes de nadal, es va celebrar una gran retrobada al GEiEG, i és que aquesta temporada fa 10 anys que va començar un nou projecte, un gran projecte de rugbi femení a Girona de la mà de la Coral.

Uns inicis que vàren començar la temporada 2003/04 amb l'equip de la Universitat de Girona, les Àligues. Engrescades per en Martin (jugador del sénior del GEiEG), van acabar la temporada amb la Coral, jugadora de l'antic equip del GEiEG entre d’altres com l'INEFBarcelona o l'USAT francès. 


Dos anys després, (2005/06), l'equip universitari va evolucionar i, ajuntant-se amb les noies que entrenaven a Torroella, es va formar un equip que ja prometia. Aquest primer any l’equip entrenava, jugava amistosos i va realitzar la primera Gira a Bilbao, i no va ser fins la temporada següent 2006/07, quan el nou equip del GEiEG femení va entrar en competició lliguera. 



Del primer any de lliga, vestint amb els polos de màniga llarga blaus del GEiEG, es recorden resultats força abultats en contra, fins i tot algun marcador que sobrepassava els 100 punts, i és que, els començaments son difícils. Però de les derrotes és d’on més es va aprendre i aquests resultats van servir per adonar-se que es volia millorar, es volia més, i ni en el cap de la Coral ni el de les jugadores estava conformar-se o rendir-se, només existien dos paraules: treball i compromís.





La temporada següent (2007/08) ja va ser diferent. Els partits eren més disputats, es notava la millora de l’equip i van arribar algunes victòries molt treballades. Tot i així, encara no es podía guanyar als de dalt (INEF, U.E Santboiana i CEU), semblaven inaccesibles, es notava la falta d’experiència, de rodatge i de físic. Putser encara no tocava. Però tot i estar contentes de l’evolució, dins l’equip es respirava la voluntat de pujar un esglaó més, un altre. Però les millores mai venen soles, això comportava més compromís, més treball, més sacrifici, més joc i experiència, fitjatges, sessions d’escaletes a la catedral, neixien els famosos físics extres de la Coral,…i tot això donaria els seus fruits ben aviat.




I va arribar la temporada 2008/09, una temporada que semblava començar igual que les anteriors, si, semblava. Una persona, llavors entrenadora i jugadora alhora, creia més que ningú en un equip, la Coral, que ja s’imaginava que passaria algo especial. S’incorporaven la Núria Orts com a entrenadora de davanteres i la Laura Lladó, també jugadora, ajudaria a la línea de tres quarts. Crec que tothom qui estava vinculat al GEiEG aquell any, recorda com d’important va ser, i d'aquell any es recorden tres partits en particular que van ser molt especials.

El primer contra la U.E Santboiana, guanyaven a la mitja part, amb un resultat força ajustat, però semblava complicat per les de Girona que no acabaven d’enllaçar el joc. Un partit que l’any anterior s’havia perdut amb força diferència de punts, a la segona part, amb l’entrada al camp de la Coral va canviar completament, ella hi creia i ho va transmetre a l’equip que, de cop va canviar el xip, era un altre. Es va aconseguir guanyar a un equip que fins llavors semblava d’un altre nivell, amb jugadores internacionals, i que semblava inaccesible. Això va fer escalar un esglaó més l'equip, un esglaó de confiança, potser es podia fer més del que tothom es pensava?

Va arribar el partit contra el CEU, un altre gran de la lliga, conegut per les seves no precisament petites davanteres, molt contundents, però ja s’havia tret la primera pedra del camí, i se’n havia de treure una altra per aconseguir l’objectiu, totes hi crèiem i ho volíem i es va aconseguir la victòria, el GEiEG subcampió de la lliga catalana, després de l’INEF de Barcelona, un equip  superior en aquell moment. Amb el subcampionat, s’aconseguia una gran fita, una plaça per jugar la competició nacional, la copa de la reina, els mesos d’abril i maig, després d’acabar la lliga a Catalunya.

La Copa de la reina es va disputar amb moltes ganes. Aquell any qui quedés últim de la lliga nacional s’hauria de disputar la plaça amb altres equips, per tant, s’havia de disfrutar, però l’objectiu era clar, asegurar-se la permanència per seguir amb la progressió. Era un equip que no es conformava mai, crec que totes les jugadores s’encomanaven de l’energia inacabable de la Coral, mare, treballadora, jugadora i entrenadora, entre moltes altres activitats. I d’aquí es recorda un altre gran partit d’aquesta temporada, GEiEG – Cisneros, a casa, a Palau, molta gent per veure un partit femení de categoría nacional a Girona, un gran dia assoleiat, però en definitiva, un GRAN dia. 80 minuts més tard, el GEiEG aconseguia acabar un partit impecable i guanyar a l’equip madrileny en un partit que es va transformar en una gran festa, l'ambient era increible, molta emoció, recordo llàgrimes d’alegria, petards, ningú s’acabava de creure el que acabava de pasar, les noies s’assguraven quedar-se a máxima divisió estatal, s’acabava un any rodó, un any de creixement, d’alegries i moltes experiències difícils d’explicar amb paraules.



La temporada 2009/10, es jugava la lliga catalana i entremig, un cop al mes, un partit de la lliga nacional, en el nou format de copa de la reina. Com sempre deia la Coral, “el més fàcil és pujar, però després, mantenir-se a dalt, ja és més difícil”. I si, va costar, ara es complicava la cosa, els equips a la lliga catalana jugaven contra el GEiEG d’una altra manera, sense pressió, era l’equip a batre, partits sempre molt intensos i particularment interessants. Entremig, partits de màxim nivell nacional, on es lluitava cada minut i cada metre per acabar la temporada a la meitat de la taula.




La mateixa temporada també, es va iniciar un altre projecte, l’equip femení sub18, un projecte molt recolzat pel GEiEG on hi colaboraven jugadores del sénior. Aquest equip, la temporada següent (2011/12) jugaria amistosos sub18 i a partir de 17 anys les “nenes” ja tenien minuts a la lliga i DH en alguna jornada. Aquest projecte va servir un any més tard, en una temporada més difícil, amb moltes lesions força llargues, alguna marxa, i jugadores noves, perquè les sub18 i també les més noves ja tinguessin rodatge per poder disputar i ajudar a l’equip, aguantant la pressió de partits molt importants. I el GEiEG, va quedar penúltim però, aconseguia guanyar a Berbegal (Saragossa) contra La Única de Navarra, en la disputa per la plaça de Divisió d’Honor de la temporada actual, la 2013/14

I és que a vegades, per alguns motius, al llarg d’una temporada els objectius han de canviar, uns objectius que son marcats a principis de temporada per totes les jugadores a l’stage de Navata. Putser en el moment no te n’adones, però els nous objectius que van sorgint poden acabar sent millors que els anteriors. L’any passat putser no es van millorar els resultats però es va aconseguir una cosa molt millor, la promoció, formació i fer créixer l’equip, cosa que s’ha vist a la present temporada amb un equip molt ampli i amb més experiencia i, per tant, també més competitiu, i segurament es notarà en el futur.






I aquesta temporada, es compleixen 10 anys del femení, i què millor que celebrar-ho amb una altra fita histórica. El GEiEG invicte a la lliga catalana, després de guanyar a l’INEF de Barcelona, un equip que és campió d’Espanya des de fa molts anys, un partit que es recordarà per trencar la friolera ratxa de 5 anys sense perdre cap partit de les de Barcelona. Tot i així, ara tot just comença tot, el gener, finals de la lliga catalana, també contra l’INEF, i al febrer comença  Divisió d’Honor, un altre nou repte, amb nous objectius.

Serà molt difícil, com aconseguir tot el que s’ha aconsguit durant aquests 10 anys que han passat, però…si hagués estat tan fàcil, no hagués estat igual la recompensa ni l'alegria de tots aquests èxits. Ja no només pel femení, sinó pel GEiEG durant aquests 10 anys ha passat molta gent, que ha aportat el seu gra de sorra per anar construint el que avui és més que un gran equip, una gran familia, que encara no ha acabat de créixer.



diumenge, 15 de desembre del 2013

CAP A LA FINAL! Semifinal: GEiEG 39 – Gòtics R.C. 8



Aquest dissabte es disputaven, a les instal·lacions de Palau del GEiEG, les semifinals de la Lliga catalana femenina on l’equip de Girona, de moment invicte, es tornava a veure les cares amb el Gòtics R.C, un equip molt lluitador. Dos equips que ja s’havien enfrontat en el seu primer partit de la temporada, en la lligueta regular.

En un bon dia de sol i de rugbi, després de l’escoleta, el partit dels cadets contra l’Hospitalet, i de la victòria de l’equip masculí de tercera catalana contra el Mataró, començava un partit molt important, ni més ni menys que el partit que donava accés a la final de la lliga catalana.

El partit va començar una mica trabat, per part dels dos equips, però molt intens. El Gòtics, amb una melé més sòlida del que havien demostrat en partits anteriors i guanyant algunes de les seves touches, aprofitaven la possessió per jugar o bé amb davantera o bé xutant la pilota per avançar metres, en canvi, el GEiEG aprofitava les seves pilotes molt treballades per les davanteres, per obrir a la línea, on a la primera part, van arribar les 4 marques grupistes. Els primers 3 punts de les de Barcelona, van arribar a l'aprofitar un cop de càstic centrat, i posteriorment, abans d’acabar la primera part, van aconseguir creuar la zona d’assaig en una bona combinació entre les davanteres que entraven amb força i aconseguien enllaçar la pilota fins aconseguir l’espai per fer el 22-8.

La segona part, va tenir la mateixa tònica que la primera, amb decisions arbitrals  força dubtoses i discutides durant tot el partit, que feien que el partit fos molt trabat i el joc molt lent. A la segona part, el Gòtics aprofitava els cops de càstig per sortir del seu camp amb xuts per avançar metres, i el joc agrupat per asegurar-se no perdre la possessió, però sense aconseguir ampliar el marcador que les gironines a la segona part van deixar en 39-8.



Fotografies: Pere Masó (Pobrepagès)




GEiEG: (1) Mònica Ramírez; (2) Yaiza Gonzàlez (Cristina Song. Min. 51); (3) Judith Vélez (Mariona García Min. 43’); (4) Eva García; (5) Anna Fàbrega; (6) Maria Sort (Macarena Melero Min. 57’); (7) Clara Castellvell (Maria Jiménez. Min. 41'); (8) Núria Canals; (9) Paula Xutglà; (10) Marta Cabané (Marina Cabré Min. 43’); (11) Gemma Torrebadella; (12) Àfrica Félez (Eli Martínez. Min. 51’); (13) Núria Carreras; (14) Ana Ibáñez (Anna Arnau. Min. 43’); (15) Júlia Pla. També van participar: Magdalena Pérez i Alba Alarcón.


Gòtics R.C.: (1) Laia Esplugues, (2) Anabel José, (3) Maria Roura, (4) Mireia Gómez, (5) Tania Rubio (Èlia Vila), (6) Andina Brown, (7) Diana Gassó, (8) Elisenda Fornells, (9) Roser Borràs, (10) Aina Cabrer, (11) Marta Boada, (12) Gabriela Vélez , (13) Rut Alonso, (14) Laura Canal, (15) Anamar del Cerro. 


Aquest era l’últim partit de l’any i abans de les vacances de nadal, en les que s’haurà de treballar de valent per no baixar el ritme de cares al gener, quan, en els caps de semana del 19 i 26 es jugarà la final, contra l’INEF de Barcelona (que va guanyar a la U.E Santboiana per 54-0 en l’altre semifinal). Serà en partit d’anada i tornada, on aquesta última es jugara a casa, a les instal·lacions del GEiEG.






divendres, 6 de desembre del 2013

INEF Barcelona 5 - GEiEG 22



Ahir es va viure al camp de la Feixa Llarga, a Hospitalet, un partit molt especial, un partit on es decidia el capdavant de la classificació lliguera entre dos equips fins al moment imbatuts en lliga catalana aquesta temporada.

Abans del partit, ja la tensió es notava en els dos equips, l’INEF amb una friolera ratxa de 5 anys imbatut, tant en competició regional com en nacional, defensava la seva hegemonía, amb algunes lesions de jugadores importants en la seva plantilla, en un partit contra el GEIEG, un equip, format fa 10 anys, que en fa 5 que juga en competició nacional, que any rera any és més competitiu, i que aquesta nova temporada havia sorprès amb un gran inici de lliga i tenia la pressió de demostrar aquesta millora contra un gran equip, el millor equip del territori espanyol.

Amb força fred i humitat, però amb unes grades ben plenes que escalfaven l’ambient, va començar el partit. Primers segons tensos per les gironines, ja que una errada plantava a INEF a 22 contrària, un primer minut molt tens que poc a poc es va transformar en joc quan el GEiEG va aconseguir recuperar la pilota en un punt de trobada, i on va començar EL PARTIT, un partit on els dos equips es van anar alternant la possessió i on, qualsevol errada, es pagaria molt cara.



Fotografia: Pere Masó



Els dos equips, van oferir un nivell de joc molt intens i amb fases molt llargues, on, durant la primera part, les de Girona van aprofitar la seva superioritat en melé per tenir pilotes i jugar-les a la línea on van oferir gran varietat de joc i per on van arribar les marques grupistes. L’INEF, amb un bon joc al peu, que provocava les errades rivals juntament amb una gran contundencia per part de la davantera en el joc agrupat, anava lluitant totes les pilotes i tots els metres del camp fins que a la segona part, van aconseguir l’assaig.

La primera marca grupista, va arribar per part de l’ala Ana Ibáñez, on després d’un parell de fases de joc agrupat per part de la davantera dins ja de la 22 contrària, el GEiEG va obrir la pilota a la línea canviant el sentit de joc fins aconseguir plantar la pilota a la zona de marca. Més tard, seria la grupista Marta Cabané, que en una escapada des de mig camp, aconseguiria plantar la pilota. A la meitat de la primera part, l’apertura de l’INEF, Clara Costa, va sorprendre provant un drop en joc obert que va pasar fregant els Pals i a punt va estar d’aconseguir els 3 primers punts. El GEiEG, aprofitava qualsevol pilota per obrir i jugar a la línea, i a partir d’aquí va arribar el tercer assaig de les mans de l’Eli Martínez, la qual va pasar pel mig de la defensa pujant 5 punts més al marcador visitant. I abans de que finalitzés la primera part, un error de les barcelonines va fer que la pilota quedés al terra lliure, cosa que va tornar a aprofitar la Marta Cabané per repetir amb un assaig que va ser transformat per la Marina Cabré.

A la segona part el cansament físic es notava, per part dels dos equips, sobretot per part del GEiEG que a la primera part havia fet un gran desgast, però la lluita va seguir, igual o més intensa, fins que a la meitat de la segona part, en un cop de càstic a 5 metres de marca l’INEF va formar un maul que va obligar a participar a algunes jugadores de la línea gironina creant superioritat fora on van obrir la pilota i l’ala Martina Canyelles va aconseguir plantar la pilota per deixar un resultat final de 5-22 en el marcador, obtenint així, la primera victòria de la historia del GEiEG contra l’INEF de Barcelona.




GEiEG: (1) Magdalena Pérez; (2) Yaiza Gonzàlez (Mònica Ramírez. Min. 71’); (3) Judith Vélez (Alba Alarcón Min. 68’); (4) Eva García; (5) Maria Jiménez (Mireia Costa. Min. 77'); (6) Cristina Song (Maria Sort. Min. 77); (7) Clara Castellvell (Gemma Torrebadella. Min. 73'); (8) Núria Canals (Anna Fàbrega Min. 61'); (9) Anna Arnau; (10) Marta Cabané (Paula Xutglà Min. 76’); (11) Àfrica Félez; (12) Marina Cabré; (13) Eli Martínez; (14) Ana Ibáñez; (15) Núria Carreras. 


INEF Barcelona: (1) Jordina Marbà; (2) Aroa González (Mireia Recasens Min. 30); (3) MªCarmen Sequedo; (4) Marta Costa; (5) Laia Riu; (6) Raquel Erro (Beatriz Gómez); (7) Lali Daví (Guiomar Rodríguez); (8) Tania Ortega; (9) Anna Ramón; (10) Clara Costa; (11) Elena Martín; (12) Carina Castillón; (13) Anna Aguilà; (14) Martina Canyelles; (15) Carlota Méliz. (25) Mª Goretti Cirera.






Tot i així, aquest partit no era trascendental, ja que la lliga es definirà el següent cap de semana on el GEiEG jugarà contra el Gòtics R.C (quartes de la lliga), i l’INEF jugarà contra la U.E.Santboiana (terceres), on es decidirán els equips que jugaran la final de la Lliga Catalana el mes de gener.


Ara, cal seguir treballant més que mai, per tal de mantenir aquest nivell de joc, millorar-lo i seguir disfrutant d’aquesta evolució i d’aquests partits com el d’ahir, que no es juguen cada dia. Aquí no s’ha acabat res, sinó que aquí comencen moltes coses! I esperem que les jugadores lesionades tan del GEiEG com de l'INEF, que no han pogut jugar aquest partit, estiguin bé el més aviat possible per jugar els següents. 



diumenge, 1 de desembre del 2013

El partit INEFBarcelona - GEiEG es jugarà aquesta propera setmana!


El partit corresponent a la quarta jornada, que va ser anul·lat degut a causes meteorològiques, ja té data. Es jugarà aquest proper dijous dia 5 de desembre, a les 20:30h, al camp de la Feixa Llarga (l'Hospitalet).

Aquest partit decidirà la classificació al capdavant de lliga Catalana ja que estan en joc la primera i segona posició que de moment ocupa el GEiEG per punts. S'ha de destacar que els dos equips han guanyat tots els seus partits amb bonus. L'INEF, un equip que es troba invicte des de fa molts anys, amb un joc molt sòlid, defensarà el seu domini a casa, posant-ho molt difícil a un equip gironí que aquest any està oferint un gran començament de temporada.




Recordem que la U.E Santboiana ocupa la tercera posició lliguera després de guanyar al quart classificat, el Gòtics R.C per un ajustat 8-5. En cinquena posició s'hi troba l'equip del CEU/Hospitalet que aquest cap de setmana ha caigut contra l'equip de Sant Boi per 0-27.



Per a totes!!

Per a les que juguen, per a les que s'ho miren,
per a les que corren, per a les que empenyen,
per a les que entrenen extra i les que no,
per a les veteranes, per a les novates,
per a les que trenquen, per a les que xuten,
per a les que plaquen i són placades,
per a les universitàries i les que ja no!
Per a les entrenadores, per a les lesionades,
per a les que han arribat noves,
per a les que venen en camí i les que ja no hi són,
per a les que disfruten, per a les que pateixen
per a les motivades, per a les lluitadores,
per a totes...
però en especial per tu...